divendres, 19 de juny del 2009

respiració divina...

Amics: us confeso que no és cap engany, però, pot revestir-se d'un gran error, o d'una gran veritat ... o d'ambdòs ... Els pensaments de la ment esdevenen una gran disfressa del Real. La Ment és la interpretació del real en els seus pensaments.
El Real és el Real ... amagat que tot ho sosté. L'encinistrament de la ment a sa quietud, certament, permet de fer les coses millor, amb més consciència vivencial.
"... Governeu-vos per la Llei de la vida ...!

QUI OBSERVA LA VIDA LLIUREMENT, HI PARTICIPA REALMENT.
ramonjah.
...
LA PAU SERENA DEL VOSTRE TEMPLE,
EL CANT CONSTANT VITAL DEL VOSTRE ESPERIT,
LA FERMA NOBLESA DEL VOSTRE ESTIMAT,
PENETREN LA DURESA DEL MEU COR.

...

...



...





...




























































Amics: us confeso que no és cap engany, però, pot revestir-se d'un gran error, o d'una gran veritat... o d'ambdòs... Els pensaments de la ment esdevenen una gran disfressa del real. La ment és la ment i els seus pensaments. El real és el real...amagat, que tot ho sosté. L'encinistrament de la ment en sa quietud, certament, permet de fer les coses millor, amb més consciència vivencial. "...governeu-vos per la Llei de la vida...!
QUI OBSERVA LA VIDA LLIUREMENT, HI PARTICIPA REALMENT.
ramonjah.

...Hola Ramón,
Jo ara veig els temes religiosos com un parany i un caliu de sectes.
El tema espiritual el veig de portes endins com algo íntim i molt personal i de portes en fora com algo genys impositiu molt lliure i deslligat de dogmes i de convencionalismes heretats de diverses religions. Em mereixen respecte les persones que aprofundeixen en el coneixement de si mateixes amb serietat, de forma austera, callada, seriosa i perseverant però no crec en formules màgiques.
Cada cop descobreixo millor que tots els paranys, les culpes, els pecats i els miracles del cristianisme no són més que una barrera que cal franquejar.
Tot és molt més senzill i molt més a l'abast de tothom. Tot és molt més simple, més personal i més íntim. És com qui ha d'aprendre a valorar les coses més senzilles i més petites. No es tracta de reflexionar en res, ni de cercar mentalment res, és més bé un apropament vital. Els erudits en poden dir fe segons la religió de la que es tracti però es tant sols una forma de donar nom a algo que va més enllà de ser nombrat com passa en les coses més essencials de la vida. En comptes de tenir fe també es podría dir tenir vida o estar despert o haver tornat a néixer o no dir res que em sembla que en aquestes situacions es el mes escaient...
Salutacions.
Toni

...en el més petit hi rau el més gran...
...en el més petit esdevé la veritat més gran...
...en el més petit, en el més fidel, en el més callat, en el més constant, en el més valent, en el més respectuós, en el més resplendent, en el més auster...en el més qui és...
...
...el nounat...
"...en el moment en què un nen obre els pulmons i comença a respirar llança un
-Ahhhhhhh!- indescriptible...És una sensació immensa de potència, excitació, energia...La potència que despren un nuonat, el seu afany de viure és bestial..."
Xavier Krauel



Ahhhhhhh!...Pare nostre del Cel...
...som respirats pel diví...
Ahhhhhhh!...DEL MÓN AL DIVÍ, AL CENTRAL DEL COR...
Ehhhhhhh!...DEL DIVÍ AL MÓN CONCRET...
...IMMEDIAT DEL RESPIRAR...
PAhhhhhhh!...
REhhhhhhh!...




...ELL HI ÉS...
...LLIURE DE TOT...